JOAN B. GÜELL I SOLER

Manlleu, 1863 – Navàs, 1910

PLAÇA FRA BERNADÍ
L’any 1893 van començar les obres que van dur a terme la primera plaça projectada de Manlleu. Unint els carrers de Sant Jaume i el del Pont, oberta en una zona d’hortes, la plaça Fra Bernadí va culminar l’eixampla del Baix Vila iniciada el segle XVIII. L’arquitecte barceloní Manuel Vega va projectar una plaça porxada de grans dimensions que havia de proporcionar uns aires de ciutat a una vila industrial.
El 13 d’agost de 1899 Joan Baptista Güell i Soler va publicar al periòdic El Ter una composició poètica humorística destinada, probablement, a ser llegida en públic.

Text: CRIDA DE LA FESTA MAJOR DE MANLLEU PER L’ANY 1899

Gent de dintre, gent de fora
de ciutat i de pagès,
tinc de conta’ls-hi a vostès
que va dir-me una senyora
que un gran bé pel poble fóra
-i cregueu que no és mentida-
que aquest any jo fes la Crida
amb versos de tota mena,
que facin caure d’esquena
a la més molsuda dida.

Vaig quedar esmaperdut
al sentir aquella arenga,
i com si em prengués lo Dengue
me trobí ja mig fu... mut,
i li responc resolut:
“lo que sé per molts istils
és allò de tornar fils;
pro si tinc de fer la crida,
mans a l’obra de seguida;
busquem consonants a mils”.

Doncs cregueu que és una feina,
que hasta arriba a marejar,
lo fer versos sens parar
i sempre davant de l’eina,
i encara més si un s’enfeina,
si quan busca un consonant,
veu mitja barba al davant,
i al rumiar després on era....
ja li pot anar al darrera
amb un fluviol sonant.

A vosaltres, doncs –oh muses!-
demano la inspiració,
en aquest temps de calor
de microbis i de puces;
i no em vingueu amb excuses
fent-vos sordes a ma veu,
que si acàs no m’ajudeu
a fer una bona crida,
cagai!, vos engego a dida
i si us pica us ho rasqueu.

A la Societat “L’Estrella”
deien que estava estrellat,
i lloguen un envelat
que serà una meravella;
la Crème veureu en ella
i el jovent de Comme il faut;
l’orquesta d’en Melitó
tocarà concert i balls,
fins que de son els badalls
els enfadin de debò.

Al Casino de “L’Aurora”
també preparen la festa,
i si no tenen orquesta,
per ser cara eixa senyora,
ells sense ningú de fora
sols uns quants joves d’allí
a tots faran divertir
amb un drama de primera,
i una peça bullanguera
de riure els farà partir.
(…)

“Crida de la festa major de manlleu per l’any 1899” Dins: Joan Bta. Güell i Soler. Un poeta de la Renaixença a Manlleu. Recull de poemes. Barcelona: Columna, 1993, p. 225-235